Una de les preocupacions més importants que pot tenir el propietari d’un habitatge és l’arribada d’una derrama: un pagament extraordinari per fer front a una despesa puntual de la comunitat. Per perdre-li la por a aquesta circumstància esdevinguda que tard o d’hora pot afectar qualsevol propietari d’un immoble i que, en definitiva, serveix per millorar la qualitat de vida dels veïns, el millor és conèixer a fons com funcionen les derrames: què és exactament una derrama, en quins casos s’ha de pagar obligatòriament i en quins altres no i com fer-hi front econòmicament.
1. Què és una derrama?
La derrama d'una comunitat de veïns és una quota extraordinària i puntual que es recapta per fer front a una determinada circumstància que ha de ser atesa i que no estava prevista al pressupost anual de despeses comunes i ordinàries. Les derrames no es declaren individualment, sinó que s'ha de convocar una Junta extraordinària i han de ser aprovades pels propietaris mitjançant un acord que s'adopta a la Junta de Veïns.
2. Per a què es fan servir les derrames?
Els aspectes més habituals que cobreixen les derrames d’una comunitat són, entre d’altres, el condicionament de desperfectes a la façana de l'edifici; la instal·lació, reparació o substitució d’ascensors; els arranjaments dels elements comuns que s’han fet malbé, com ara la porta d'entrada, les escales, les baranes i les finestres comunes; el canvi o la renovació de les instal·lacions elèctriques; les millores a les canonades o baixants; donar solució a problemes d'humitats o plagues; les obres a la finca necessàries per poder superar la Inspecció Tècnica d'Edificis, o, fins i tot, les despeses judicials per reclamacions d'impagaments o per una demanda per perjudicis.
3. És obligatori pagar una derrama?
Tots els propietaris estan obligats al pagament d'una derrama si és:
• Per fer obres de manteniment de l'immoble que en garanteixin la seguretat i l’habitabilitat.
• Per eliminar barreres arquitectòniques (instal·lació d'ascensors, rampes, etc.) i el seu cost no superi les 12 mensualitats ordinàries de despeses comunes, una vegada descomptades les subvencions o ajuts públics.
• Per fer obres no necessàries però que no superin el límit de 3 mensualitats.
En els altres casos, per tal que la junta extraordinària de veïns aprovi una derrama, caldrà que es compleixi un mínim d'acceptació entre els propietaris, dada que variarà segons la naturalesa de les obres. Per exemple, si es tracta d'una derrama per a una instal·lació o millora no necessària, aquesta haurà de ser aprovada sempre que votin a favor 3/5 parts dels presents a la junta i que representin alhora 3/5 parts de les quotes de participació. Si, per contra, la derrama és per a la instal·lació o adaptació d'infraestructures comunes de telecomunicacions (per exemple una antena de telefonia), n'hi hauria prou amb el vot afirmatiu de 1/3 dels presents a la junta i que representin almenys 1/3 de les quotes de participació. Si es tracta de millores com a antenes de TV de pagament o plaques d'energia solar, els qui hagin votat en contra no ho hauran de pagar però, en conseqüència, tampoc podran gaudir-ne dels beneficis.
Quan un veí decideix no pagar una derrama obligatòria, automàticament passa a ser morós i la comunitat li pot reclamar judicialment el deute, fins i tot arribant a l’embargament dels seus béns. En el cas contrari, si un veí considera inadequat el pagament d’una derrama, té dret a presentar una impugnació i sol·licitar en un jutjat que es dictin mesures cautelars per a la seva suspensió, sempre que compleixi certs requisits que contempla la llei.
4. Tots els veïns han de pagar el mateix per les derrames?
Habitualment, el pagament de la derrama es basa en coeficients: la quantia vindrà marcada segons el coeficient de propietat que apareix a les escriptures de cada pis o local, que s'obté calculant la relació entre la superfície útil de cada habitatge davant de la totalitat de l'edifici. D’aquesta manera, la despesa es reparteix de forma proporcional entre tots els propietaris. També es pot repartir a parts iguals si així s'ha acordat als estatuts de la finca.
En el cas dels habitatges de lloguer, és el propietari qui s'ha de fer càrrec del pagament de la derrama, no els llogaters. D’altra banda, en cas de la compra d'un immoble amb pagaments d’una derrama pendents, el nou propietari no s'ha de fer responsable de l'abonament de quotes anteriors a la compra de l'immoble; aquesta responsabilitat recau sobre el propietari anterior, qui ha de resoldre el seu deute abans de formalitzar la venda.
A Medilloguem t’assessorem en totes les gestions relacionades amb la cerca i gestió del teu immoble de venda o lloguer, perquè som experts en el sector i tenim un bon coneixement del mercat immobiliari i dels serveis complementaris al lloguer d'una propietat. Des de Medilloguem oferim un tracte personalitzat i et proporcionem la tranquil·litat d'estar assessorat durant tot el procés.
Información legal: Medilloguem es un servicio inmobiliario integral especializado en el asesoramiento del alquiler y venta de inmuebles, tanto para propietarios como para inquilinos. Es prestado por MEDICONSULT COL.LEGIAL SL, NIF B 66165564, domicilio social Paseo de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona, inscrita en el Registro Mercantil de Barcelona, volumen 44046, folio 139, hoja 445.590, inscripción 1ª; inscrita en el Registro de Agentes Inmobiliarios de la Generalidad de Cataluña con el número 10929.